A BARNES, entenem l’art de viure com una combinació subtil entre espai, estètica i emoció. En aquest context, l’art no és només un element decoratiu, sinó una peça clau capaç de transformar un habitatge en una experiència sensorial única.
Avui ens endinsem en l’univers d’Iol Baqués, artista establerta a l’Empordà, la qual crea una obra abstracta rica en textures i matisos que neix directament del paisatge mediterrani. Inspirada per la llum, la terra i el mar, cadascuna de les seves peces està concebuda per dialogar amb l’entorn i aportar caràcter als interiors més exigents.
A través d’aquesta entrevista, descobrim no només el seu procés creatiu, sinó també la seva visió de l’art com a vehicle de benestar, connexió i expressió. Una mirada que encaixa de manera natural amb l’estil de vida que defineix les nostres propietats: espais únics on l’art troba el seu lloc i eleva cada estança.
La seva obra neix a l’Empordà. Què té aquest lloc que influeix tant en la seva mirada i en la seva manera de crear?
L’Empordà té una llum molt particular, intensa i alhora suau, que transforma tot el que toca. És un paisatge de contrastos: el mar, la pedra, la fusta envellida, la sorra… Tot això s’infiltra en la meva obra de manera molt orgànica. Més que representar-lo, l’absorbeixo. El meu treball neix d’aquesta connexió amb l’essencial, amb la natura, amb el pas del temps.
A les seves peces s’hi perceben el mar, la llum i la matèria. Com transforma el paisatge en emoció i textura?
Treballo des de la intuïció i el gest. No busco reproduir el paisatge, sinó traduir-lo en sensacions. La textura és clau: construeixo capes, incorporo materials i deixo que l’obra tingui cos. La llum, sovint a través de tons daurats, actua com un fil conductor. És una manera de captar la vibració de l’entorn i convertir-la en emoció tangible.
Defineix el seu treball com un art sensorial. Què li agradaria que sentís una persona en conviure amb una de les seves obres?
M’interessa que l’obra no només es miri, sinó que es senti. Que generi calma, connexió, fins i tot una pausa. Que cada persona hi trobi alguna cosa pròpia. Al final, conviure amb una obra és establir una relació diària, gairebé íntima.
Les seves creacions tenen una forta presència en l’espai. Com dialoga el seu art amb l’arquitectura i l’interiorisme d’un habitatge?
Per a mi, l’obra no és un element decoratiu, és un element estructural de l’espai. Ha de dialogar amb l’arquitectura, respectar-la i alhora aportar-li identitat. Treballo molt amb interioristes perquè junts podem crear espais coherents, on l’art no és un afegit, sinó una peça clau que dona sentit al conjunt.
En propietats exclusives, l’art forma part de l’estil de vida. Quin paper creu que juga una obra en la identitat d’una llar?
L’art defineix el caràcter d’un espai. És el que el fa únic, el que l’humanitza. En habitatges exclusius, on tot està cuidat, l’obra aporta ànima. Parla de qui hi viu sense necessitat de paraules.
També treballa en peces a mida per a projectes concrets. Com és aquest procés d’adaptació a un espai o a un client?
És un procés molt proper. Començo entenent l’espai, la llum, els materials i, sobretot, la persona o el projecte. A partir d’aquí, creo una obra que encaixi de manera natural. No es tracta d’adaptar alguna cosa existent, sinó de crear quelcom únic que tingui sentit en aquest context.
Més enllà de l’obra, desenvolupa experiències artístiques. Com neix aquesta voluntat de passar de l’art contemplatiu a l’art viscut?
Neix d’una necessitat molt clara: apropar l’art a les persones. Durant anys, l’art ha estat una cosa que s’observa des de fora. Jo volia que es pogués viure des de dins. Que qualsevol pogués experimentar el procés creatiu, sense judici, des de la llibertat.
Les seves experiències combinen creativitat, benestar i connexió. Per què creu que avui l’art és una eina tan poderosa en aquest sentit?
Vivim a un ritme molt accelerat i l’art ens retorna a un lloc més essencial. Ens ajuda a desconnectar, a expressar-nos, a connectar amb nosaltres mateixos i amb els altres. No és només una activitat creativa, és una eina d’equilibri.
L’Empordà s’ha consolidat com a destinació per a qui busca calma, autenticitat i bellesa. Com es reflecteix aquest estil de vida en el seu dia a dia com a artista?
Forma part de tot. El meu ritme, la meva manera de treballar, fins i tot les meves decisions. Aquí hi ha una connexió amb allò autèntic que es trasllada a la meva obra i a les meves experiències. Treballo des d’aquesta calma, amb aquest respecte pel temps i pels processos.
Per acabar, si hagués d’imaginar l’escenari ideal per a una de les seves obres, com seria aquest espai i quina atmosfera transmetria?
Un espai amb llum natural, materials nobles i una certa simplicitat. Un lloc on l’obra pugui respirar. M’interessa crear atmosferes serenes, elegants, amb presència però sense soroll. Espais on vingui de gust quedar-s’hi.
Si hi ha algun altre aspecte que li agradaria compartir i que no hàgim esmentat…
M’interessa profundament el paper de l’art com a generador d’experiències, no només com a objecte. Vivim envoltats d’espais molt cuidats a nivell estètic, però no sempre estan pensats per emocionar o per connectar. És aquí on l’art pot marcar una diferència real.
En el meu treball hi ha una intenció clara: que cada obra no només ocupi un lloc, sinó que transformi la manera com es viu aquest espai. Que aporti presència, equilibri i una dimensió emocional que va més enllà del visual.
També crec molt en el valor de l’únic. En un moment en què tot tendeix a l’homogeneïtat, apostar per una obra original, creada per a un espai o escollida amb intenció, és una manera de construir identitat. No és només una qüestió estètica, és una manera d’habitar.
I, en paral·lel, hi ha les experiències. Per a mi són una extensió natural de l’obra. Permeten que les persones s’apropin a l’art des d’un altre lloc, més lliure, més humà. No cal saber pintar, només estar disposat a sentir, a explorar, a aturar-se.
Al final, tot el que faig —ja sigui una peça o una experiència— gira al voltant del mateix: crear espais amb ànima. Espais que no només es veuen bé, sinó que es senten, que deixen empremta i que conviden a quedar-s’hi.
Afegeix el teu comentari